El telègraf és un dispositiu de telecomunicació destinat a la transmissió de senyals a distància. El de més ampli us al llarg del temps ha sigut el telègraf elèctric, encara que també s'han utilitzat telègrafs òptics de diferents formes i modalitats funcionals.
El Sistema de posicionament global, conegut vulgarment com a GPS (originàriament NAVSTAR Global Positioning System o NAVSTAR GPS), és un sistema de navegació per satèl•lit que permet saber amb molta precisió la pròpia situació geogràfica i l'hora de referència amb gran exactitud en gairebé qualsevol lloc de la Terra o en una Òrbita de la Terra. Fa servir una òrbita circular intermitja (Intermediate Circular Orbit -ICO-, en anglès) constel•lació de satèl•lits de 24 satèl•lits o més.
El GPS funciona mitjançant una xarxa de satèl•lits que orbiten al voltant de la terra. Quan es desitja determinar la posició, l'aparell que s'utilitza per a això localitza automàticament com a mínim quatre satèl•lits de la xarxa, dels quals rep uns senyals indicant la posició i el rellotge de cadascun d'ells. Sobre la base d'aquests senyals, l'aparell sincronitza el rellotge del GPS i calcula el retard de les senyals, és a dir, la distància al satèl•lit. Per "triangulació" calcula la posició en què aquest es troba.
El sistema de navegació per satèl•lit Galileo és una alternativa de la Unió Europea a l'actual constel•lació GPS dels Estats Units i del GLONASS rus. Pren el nom de l'astrònom italià Galileo Galilei i està previst que sigui operatiu al 2010.
Les millores que ofereix Galileo respecte GPS són les següents:
•Millor precisió per a tots els usuaris.
•Millor cobertura en latituts extremes (nord d'Europa, sud d'Àfrica i Amèrica).
•Independència d'un sistema controlat pels Estats Units de cara a finalitats tàctiques i comercials.
•El senyal a mès a més inclou la correcció sobre la posició real del satèl•lit.
Les xarxes sense fil (en anglès wireless) són aquelles que es comuniquen per un medi de transmissió no guiat (sense cables) mitjançant ones electromagnètiques. La transmissió i la recepció es realitza a través d'antenes.
Tenen avantatges com ara la ràpida i fàcil instal·lació de la xarxa sense la necessitat de tirar cablejat, permeten la mobilitat i tenen menys costos de manteniment que una xarxa convencional.
IPTV (Internet Protocol Televisio) descriu un sistema de distribució de televisió digital als usuaris utilitzant el protocol IP sobre una connexió de banda ampla. Es tracta de contingut televisiu que en lloc de ser transmès via els tradicionals formats i cables, es fa arribar a l'espectador a través de les tecnologies més avançades utilitzades en xarxes d'ordinadors.
Durant els pròxims anys, s'espera un creixement de l'IPTV a un ritme vertiginós tenint en compte que la banda ampla arriba en l'actualitat a més de 100 milions de llars a tot el món. Les empreses de telecomunicacions més importants (AT&T, etc.) veuen IPTV com una nova oportunitat de negoci dins dels mercats existents i com una mesura defensiva contra la invasió de les empreses de cable convencionals.
La radiació electromagnètica, o ones electromagnètiques són ones que es propaguen a l'espai amb un component elèctic i un component magnètic. Aquests dos components oscil·len en angles rectes respecte ells i respecte a la direcció de propagació, i són en fase entre ells. La radiació electromagnètica en diferents tipus segons la freqüència de l'ona (en ordre creixent de freqüència): ones de ràdio, microones, raigs T, radiació infraroja, llum visible. radiació ultraviolada, raig X i radiació gamma.
La radiació electromagnètica porta enregia i moment lineal que poden ser transmesos quan interactua amb la matèria.
El telèfon és un dispositiu de telecomunicacions que s'usa per transmetre i rebre so (normalment veu) a través de llargues distàncies. Normalment la conversa és entre dues persones, tot i que ocasionalment pot haver-n'hi tres o més. El telèfon és un dels electrodomèstics més comuns. La majoria de telèfons funcionen sobre una complexa Xarxa Telefònica Commutada.
Inicialment transmetien el so mitjançant un senyal d'àudio que es codificava en un senyal elèctric analògic, a través de cables de coure. Avui dia han evolucionat fins als telèfons mòbils, que duen el senyal usant l'aire com a medi físic, en forma d'ones hertzianes, i codificant el senyal d'àudio de forma Senyal digital, que permet major compressió, correcció d'errors, etc.
La primera imatge és del funionament del telèfon.
La segona imatge és el circuit de conversa.
La tercera imatge és el circuit de marcació.
Microsoft Surface és un producte de Microsoft que permet a l'usuari manejar continguts digitals amb moviments de les mans o objectes. Aquesta tecnologia és resultat de la combinació entre programari amb maquinari. Aquest producte va ser anunciat el 30 de maig de 2007 i va ser llançat al mercat al novembre de 2007. Els primers clients, van ser hotels, tendes, restaurants i llocs d'entreteniment. Surface posseeix una pantalla de 30 polzades (76 cm) encastat en una taula de dimensions de 56 cm d'alt, 53 cm de profunditat i 108 cm d'ample. La part superior de Surface és de acrílic i el seu marc interior està revestit de pols d'acer. Requereix un endoll Americà Estàndard de 100-120 V. El programari corre sota Windows Vista i posseeix connexions Ethernet 10/100, wireless 802.11 b/g i Bluetooth 2.0.